Fases del part: què passa i quant dura cada una

El part té tres etapes: el coll de l’úter s’obre, neix el nadó i surt la placenta. El Canal Salut en compta quatre, perquè hi afegeix el prepart. Cada part va al seu ritme, així que els temps d’aquestes fases del part són marges habituals segons l’ACOG, el NICE i el NHS.

Quantes fases té el part?

L’ACOG (el col·legi nord-americà d’obstetres i ginecòlegs) defineix les tres etapes així:

1. La primera etapa obre el coll de l’úter des de tancat fins a la dilatació completa, als 10 cm. Té una fase inicial, o latent, i una fase activa.
2. La segona etapa va de la dilatació completa al naixement del nadó. És l’expulsiu, quan empenys.
3. La tercera etapa és el deslliurament, la sortida de la placenta.

El Canal Salut divideix el part en quatre períodes: el prepart, la dilatació, l’expulsió i el deslliurament. Algunes fonts, com la Cleveland Clinic, parlen també d’una quarta etapa: les 2 o 3 hores després de la sortida de la placenta. Segons l’ACOG, amb el primer fill el part sol durar entre 12 i 18 hores en total, i entre 8 i 10 hores si ja n’has tingut algun.

Fase	Què passa	Durada habitual
Prepart i fase latent	El coll de l’úter s’estova, s’escurça i comença a obrir-se; les contraccions sovint són irregulars	Moltes hores, de vegades dies (NHS)
Fase activa (dilatació)	El coll s’obre des dels 6 cm (ACOG) o els 4 cm (NICE) fins als 10 cm; contraccions regulars i fortes	Unes 8 hores de mitjana en un primer part, rarament més de 18; unes 5 hores en els següents, rarament més de 12 (NICE)
Expulsiu	Empenys i neix el nadó	Fins a 3 hores amb el primer fill, fins a 2 hores després (NHS)
Deslliurament	Surt la placenta	Normalment en 30 minuts amb una injecció d’oxitocina, fins a una hora sense (NHS)

El prepart i la fase latent

Al principi del part, el coll de l’úter s’estova, s’escurça i comença a obrir-se (NHS). El NICE descriu aquesta fase latent com un període no necessàriament continu, amb contraccions i algun canvi al coll de l’úter fins als 4 cm. L’ACOG la descriu com una dilatació més lenta, i situa l’inici de la fase activa als 6 cm. El Canal Salut parla del prepart: les contraccions són esporàdiques i sense un ritme concret, curtes, poc intenses i, en general, no doloroses, el coll uterí comença a dilatar-se i es pot expulsar el tap mucós.

Segons el NHS, les contraccions poden anar de lleugerament molestes a doloroses, i no hi ha cap patró fix de quantes en tens ni de quant duren. HealthLinkBC descriu les primeres com unes rampes lleus. Al principi duren de 15 a 30 segons i venen cada 10 a 20 minuts. Més endavant duren fins a 45 segons i venen cada 5 a 7 minuts. També pots tenir mal d’esquena, femtes toves o un flux rosat. L’ACOG compta l’expulsió del tap mucós i el trencament d’aigües entre els canvis que poden indicar que el part comença.

La fase latent pot durar moltes hores o fins i tot dies, i sol ser la part més llarga del part (NHS). L’ACOG explica que una fase latent normal varia molt d’una dona a una altra i que, en un primer part, més de 16 hores es poden considerar una fase latent prolongada. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus diu que la durada d’aquesta fase és imprevisible i que, en general, no requereix hospitalització.

El que t’hi pot ajudar, segons el NHS:

• menjar i beure alguna cosa, perquè més endavant necessitaràs energia
• si el part comença de nit, estar còmoda i dormir si pots
• si comença de dia, estar dreta i moure’t una mica, perquè el nadó baixi
• provar exercicis de respiració, massatges o un bany o una dutxa calenta per al dolor

Probablement et diran que et pots quedar a casa durant aquesta fase (Cleveland Clinic). Si vas a l’hospital abans que el part estigui establert, potser et proposaran tornar a casa una estona (NHS). Al Consorci Sanitari de Terrassa ho expliquen igual: prefereixen l’ingrés quan el part està ben instaurat i, si no és així, et donen indicacions i et recomanen tornar a casa.

Quan les contraccions es tornin regulars, comença a cronometrar-les, en paper amb una taula de contraccions o amb el comptador en línia, gratuït. A Catalunya, el Canal Salut indica com a motiu per anar a l’hospital tenir contraccions rítmiques, una cada cinc minuts durant una hora, que no cedeixen amb el repòs. La Cleveland Clinic proposa trucar quan venen cada 5 minuts durant almenys una hora. L’app avisa amb la pauta 5-1-1 (cada 5 minuts, d’1 minut cadascuna, durant 1 hora) o amb la del teu hospital, i a quan anar a l’hospital t’ajudem a decidir.

La fase activa: comença als 4 cm o als 6 cm?

A la fase activa, el coll de l’úter s’obre més de pressa i les contraccions es fan regulars, més llargues i més fortes. On comença depèn de la guia:

• Als Estats Units, la guia de l’ACOG del 2024 diu que els 6 cm s’han de considerar l’inici de la fase activa.
• Al Regne Unit, el NICE defineix el part establert com contraccions regulars amb dilatació progressiva a partir dels 4 cm.

L’ACOG explica que les dades actuals situen el pas a la fase activa als 6 cm, mentre que la definició clàssica de Friedman el posava als 4 cm.

HealthLinkBC descriu les contraccions de la fase activa com cada 3 a 5 minuts, amb una durada de 60 segons o més. Potser comences a dubtar de si podràs aguantar i et tanques en tu mateixa per concentrar-te. En aquesta fase hauries de ser a l’hospital (Cleveland Clinic). L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ho diu així: si estàs de part actiu, ingresses a la sala de parts. Com canvia cada contracció d’una fase a l’altra ho expliquem a quant duren les contraccions i a com són les contraccions.

El NICE diu que, en un primer part, la fase activa dura de mitjana unes 8 hores i rarament més de 18. En el segon part i els següents, dura de mitjana unes 5 hores i difícilment més de 12. El NHS dona de 8 a 18 hores, i de 5 a 12 en un segon o tercer embaràs. La Cleveland Clinic parla de 4 a 8 hores. El Canal Salut resumeix que la durada d’aquest període pot oscil·lar molt.

El que t’hi pot ajudar, segons la Cleveland Clinic:

• caminar i canviar de posició
• estiraments suaus i respiració profunda
• un bany o una dutxa amb aigua calenta, però no massa
• una pilota de part
• una persona que t’acompanyi

Al Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, les sales de dilatació tenen pilotes, màrfegues, música i calor local, i durant la dilatació pots beure aigua, sucs sense polpa, begudes isotòniques o infusions. L’equip escolta el cor del nadó de manera intermitent o contínua amb un monitor extern, segons com vagi el part; ho expliquem a cardiotocografia. Si vols la peridural, la pots demanar (Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf).

La transició: els últims centímetres

La transició és el final de la primera etapa. El coll de l’úter passa d’uns 7 o 8 cm a la dilatació completa (HealthLinkBC). L’ACOG i el NICE no la descriuen com una fase a part, i HealthLinkBC la tracta com l’última de les tres fases de la primera etapa. L’app en parla com a fase de transició.

HealthLinkBC enumera el que pots notar a la transició:

• contraccions fortes cada 2 a 3 minuts, de 60 a 90 segons
• pressió a baix, cap a l’anus
• moments de pànic i de confusió
• irritabilitat, nàusees o vòmits
• tremolor a les cames, onades de calor o de fred
• ganes molt fortes d’empènyer

Pensa només en la contracció que tens ara. Si notes ganes d’empènyer, digues-ho a la llevadora. Si arriben abans de la dilatació completa, HealthLinkBC proposa respirar a petites bufades durant la contracció.

L’expulsiu: empènyer i néixer

La segona etapa comença amb la dilatació completa i acaba amb el naixement del nadó (ACOG). El NICE la divideix en dues parts: en la passiva ja tens la dilatació completa però encara no empenys, i en l’activa empenys o ja es veu el nadó.

Potser notes unes ganes d’empènyer semblants a les ganes de fer caca. Amb la peridural, potser no les notes gens (NHS). Pots empènyer durant les contraccions sempre que en tinguis ganes, i pots estar asseguda, de genolls, estirada de costat, dreta o a la gatzoneta, com et vagi millor (NHS). Al Consorci Sanitari de Terrassa expliquen que, si no notes aquesta necessitat, la llevadora t’indicarà quan empènyer, i que en aquesta fase el control del nadó amb el monitor és continu.

El NHS diu que l’expulsiu no hauria de durar més de 3 hores amb el primer fill, ni més de 2 hores si ja n’has tingut algun. L’ACOG considera prolongada la segona etapa quan passa de 3 hores empenyent en un primer part, o de 2 hores en els següents, i a partir d’aquí recomana valorar cada cas de manera individual. HealthLinkBC parla d’1 a 3 hores amb el primer fill, i més amb la peridural. El Canal Salut diu que la durada d’aquest període és molt variable.

Quan el cap del nadó gairebé ha sortit, la llevadora et pot demanar que deixis d’empènyer i facis respiracions curtes. Així el cap neix a poc a poc i amb suavitat (NHS). Un cop ha sortit el cap, la resta del cos sol néixer en una o dues contraccions més.

El deslliurament: la placenta i les hores següents

Després del naixement, l’úter es torna a contraure i surt la placenta (NHS). El Canal Salut diu que aquest procés pot durar uns trenta minuts. Hi ha dues maneres de portar-lo:

• Amb el maneig actiu et posen una injecció d’oxitocina, i la placenta sol sortir en 30 minuts. Disminueix el risc d’un sagnat abundant, tot i que augmenta la probabilitat de nàusees i vòmits i pot fer més fortes les contraccions de després del part (NHS).
• Amb el maneig fisiològic no hi ha injecció, i la placenta pot trigar fins a una hora a sortir (NHS).

El NICE considera prolongada la tercera etapa si no s’ha acabat en 30 minuts amb maneig actiu, o en 60 minuts amb maneig fisiològic. El Consorci Sanitari de Terrassa recomana el maneig actiu amb oxitocina perquè disminueix el risc d’hemorràgia postpart. La llevadora t’explicarà les dues opcions, millor encara durant l’embaràs.

Les 2 o 3 hores després de la placenta de vegades s’anomenen quarta etapa. L’equip vigila que no hi hagi un sagnat anormal, i tu tens temps per començar a conèixer el nadó (Cleveland Clinic). A Terrassa, per exemple, et quedes com a mínim una hora a la sala abans de pujar a l’habitació, amb el nadó pell amb pell.